Nomadisme Cartogràfic
Del 14 de desembre del 2007 al 3 de febrer del 2008
Les despulles triturades del que sembla una antiga col·lecció fotogràfica presideixen l’espai de la Capella en una exposició on l’enaltiment de l’objecte devastador –la màquina destructora de documents– i la presència d’una excavadora en plena acció accentuen la brutalitat de l’acte iconoclasta.
Jordi Mitjà, fidel al seu gest de mapejar els indrets que visita, contactà amb un grup de vallencs del Casal de l’Avi per tal que li oferissin una visió autòctona de la vila alhora que ell els proposava entrenar-los en l’art d’itinerar per la ciutat més enllà dels llocs que fressen habitualment. En una aposta per la memòria comú enfront dels documents que en donen testimoni i amb la intenció també d’evitar convertir l’exposició d’aquests en espectacular pornografia (pel que aquesta té de traïció a la intimitat compartida), els protagonistes del passeig, còmplices de l’artista, compilen la col·lecció d’instantànies en qüestió amb la intencionalitat inicial d’arrossegar-les ells mateixos al seu destí indefugible, la destrucció. Tot plegat, un acte de fer soroll per escoltar el silenci.
Aquesta entrada es va publicar en 2007-2008, Exposicions. Bookmark el permalink.Tant els comentaris com els trackbacks estàn tancats.
Jordi Mitjà
Nomadisme Cartogràfic
Del 14 de desembre del 2007 al 3 de febrer del 2008
Les despulles triturades del que sembla una antiga col·lecció fotogràfica presideixen l’espai de la Capella en una exposició on l’enaltiment de l’objecte devastador –la màquina destructora de documents– i la presència d’una excavadora en plena acció accentuen la brutalitat de l’acte iconoclasta.
Jordi Mitjà, fidel al seu gest de mapejar els indrets que visita, contactà amb un grup de vallencs del Casal de l’Avi per tal que li oferissin una visió autòctona de la vila alhora que ell els proposava entrenar-los en l’art d’itinerar per la ciutat més enllà dels llocs que fressen habitualment. En una aposta per la memòria comú enfront dels documents que en donen testimoni i amb la intenció també d’evitar convertir l’exposició d’aquests en espectacular pornografia (pel que aquesta té de traïció a la intimitat compartida), els protagonistes del passeig, còmplices de l’artista, compilen la col·lecció d’instantànies en qüestió amb la intencionalitat inicial d’arrossegar-les ells mateixos al seu destí indefugible, la destrucció. Tot plegat, un acte de fer soroll per escoltar el silenci.