Alex Reynolds

Laia
Del 13 de juny al 3 d’agost de 2008

Una nena està surant enlaire, enmig d’un local buit. Un gotim de globus d’heli la sostenen. No sabem com ha arribat allí, ni massa bé què hi fa. Mira avall, sembla que intentant estudiar la distància que la separa del terra, fins que, de sobte, apareix algú disposat a realitzar l’acte heroic de rescatar-la de les alçades.

A Laia, el vídeo no incideix en el procés d’ascensió, sinó en l’estat d’equilibri que la nena ha assolit en la seva suspensió i la manera com en resoldrà el descens. I és que els personatges que Alex Reynolds ens presenta mantenen la inèrcia d’un passat que l’espectador desconeix i s’obstinen a posar la seva voluntat per sobre de l’embriagador vertigen que els provoca la renúncia o pèrdua d’aquells lligams, potser ja mancats de sentit, que els van conduir a la situació actual i que els mantenien estables: un somni, uns vincles emocionals, un ideal.

Aquesta entrada es va publicar en 2007-2008, Exposicions. Bookmark el permalink.Tant els comentaris com els trackbacks estàn tancats.