Ser sense ser-hi

Un cicle amb els i les artistes Rosanayaris, Fernando Gandasegui, Alex Solé + Èlia Bagó, i Lluc Mayol, a cura de nyamnyam (Iñaki Alvarez i Ariadna Rodríguez), durant l’any 2020.

La capella com a punt de trobada. La capella com una gran taula. La capella com a infraestructura col·lectiva. On són els bancs de la capella? Crear un dispositiu de suport i retroalimentació. Un lloc per a deixar anar el pes, el cos, apareixent així el que està viu – visible o invisible – en forma humana, d’espora, o altres. La capella obra cada dia de 19 h a 20:30 h. Prime time a la capella. Exposicions performatives i adaptatives per força.

Ser sense ser-hi, planteja totes aquestes qüestions a partir d’un cicle d’exposicions com a resultat del procés de treball amb els artistes, que s’està portant a terme de manera paral·lela al mas nyamnyam, el context d’acció i pensament del col·lectiu que cura aquest cicle. Així vol assajar el rol dels curadorxs des de l’acompanyament proper, que té a veure amb la dilatació del temps i el compartir. D’aquesta manera ens allunyem dels formats estandarditzats de mostra de processos i sobretot de resultats, aproximant-nos més a l’acció quotidiana d’estar juntxs com a modus d’acció i creació.

El cicle inclou de manera explícita l’acció processual en el seu relat, tant de manera individual com col·lectiva. Així, cada exposició es converteix en aliment de la següent, en una metodologia pròxima al cadàver exquisit que converteix en material plausible i adaptatiu el que ha succeït en la fase/exposició anterior. Proposem un sistema de retroalimentació que posa en circulació lògiques pròximes a l’ecologia, no tant des del reciclatge, sinó des de la resinificació i apropiació dels materials passats.

Ser sense ser-hi perquè hi hagi altres possibilitats d’habitar més enllà de ser-hi (nosaltres).

———————–

Castellano

Estar sin estar

Con lxs artistas Rosanayaris, Fernando Gandasegui, Alex Solé + Èlia Bagó, y Lluc Mayol, a cura de nyamnyam (Iñaki Alvarez y Ariadna Rodríguez).

La capella como punto de encuentro. La capella como una gran mesa. La capella como infraestructura colectiva. ¿Dónde están los bancos de la capella? Crear un dispositivo de apoyo y retroalimentación. Un lugar donde soltar el peso, el cuerpo, apareciendo así lo que está vivo – visible o invisible – en forma humana, de espora, u otros. La capella abre cada día de 19h a 20:30h. Prime time en la capella. Exposiciones performativas y adaptativas a la fuerza.

Estar sin estar, plantea todas estas cuestiones a partir de un ciclo de exposiciones como resultado del proceso de trabajo con lxs artistas, que se está llevando a cabo de manera paralela en el mas nyamnyam, el contexto de acción y pensamiento del colectivo que cura este ciclo. Así quiere ensayar el rol de los curadores desde el acompañamiento cercano, que tiene que ver con la dilatación del tiempo y el compartir. De esta manera nos alejamos de los formatos estandarizados de muestra de procesos y sobre todo de resultados, aproximándonos más a la acción cotidiana de estar juntxs como modo de acción y creación.

El ciclo incluye de manera explícita la acción procesual en su relato, tanto de manera individual como colectiva. Así, cada exposición se convierte en alimento de la siguiente, en una metodología cercana al cadáver exquisito que convierte en material plausible y adaptativo lo que ha sucedido en la fase/exposición anterior. Proponemos un sistema de retroalimentación que pone en circulación lógicas próximas a la ecología, no tanto desde el reciclaje, sino desde la resignificación y apropiación de los materiales pasados.

Estar sin estar para que haya otras posibilidades de habitar más allá de estar (nosotrxs).

Aquesta entrada es va publicar en 2020, Blog, Exposicions. Bookmark el permalink.Tant els comentaris com els trackbacks estàn tancats.