Gleaners><extracción és una instal·lació composta per diferents obres de Claudia Pagès que analitzen dos processos concurrents tant en les seves configuracions contemporànies com històriques: l’espigolar i l’extracció. Mitjançant Notes d’Encants, l’artista crea una sèrie de cartells-notes reunides i recollides de diverses fonts de converses escoltades al voltant dels Encants. Aquest barri de Barcelona, on actualment viu l’artista, hi ha un mercat de segona mà que consisteix en gran part en productes espigolats, i alhora està sotmès a un nou esquema de desenvolupament rampant, provocat pel turisme i l’especulació, que extreu nou valor a l’àrea. A través de diversos canvis de tipus i un procés erràtic de traducció i desplaçament, els cartells presenten un diàleg cacofònic que es manifesta a través de tres veus: la veu de SimoneWeil en el seu llibre l’Enraicement, la veu d’un espigolador fictici que busca material que podria ser valuós per revendre, i una tercera veu que parla sobre temes de llenguatge i usos de la traducció en els processos econòmics tant d’espigolar com d’extracció.
Els cartells s’alineen a les parets custodiant a Sombreo bench, dues escultures-banc que es fan mòbils a través de les seves rodes de plàstic, i que apareixen en un espai central delimitat per dues tanques embolicades (igual que els bancs) en un tipus de plàstic agrícola que es produeix per imitar l’espart i la seva capacitat per proporcionar ombra. I d’espart són Roman Export, diferents objectes que descansen a l’absis, com una petita maleta troley o dos farcells. L’espart és un arbust que creix de forma silvestre a tota la Mediterrània i, en particular, al sud d’Espanya i el nord d’Àfrica, crucial per a la primera expansió romana i colonització de la península Ibèrica quan els romans es van assentar a Cartago, l’actual Múrcia, on l’espart creix abundantment. Aquest element multi ús es va mantenir com una exportació essencial durant un llarg període del s. XX, però va perdre la seva importància i va caure en crisi amb la introducció del plàstic durant la dictadura espanyola. A través d’un esmunyedís joc de paraules, podem lliscar de l’espart a l’esperanto per trobar-nos amb Translational breeze(the breeze of thought). Traduït, repetit i en bucle, com el text dels cartells, aquest ventilador USB projecta una sèrie de textos traduïts des de i cap a l’esperanto, el primer llenguatge artificial destinat a unificar Europa i convertir-se en una llengua franca per a tothom. Com l’espart trenat i les tres veus dels cartells, aquest ventall gira i gira teixint diverses posicions en una, congregant extraccions, col·lectivitats i especulacions passades, presents i futures en un intent per agafar i arrelar allò que ens envolta.
* Aquest text és una adaptació d’un text original de Cory Scozzari escrit en ocasió d’una presentació del treball a Paris International
Una força vulnerable és un cicle expositiu a cura de Juan Canela amb les artistes Sacchi de Santo, Clàudia Pagès, Eulalia Rovira, Laia Estruch i Alejandra Avilés. Els seus projectes incideixen, fent èmfasi en la pròpia arquitectura i història de La Capella de Sant Roc, a la idea de ritual, celebració, conjur o comunitat. A través de les diferents propostes, el projecte vol obrir un espai d’imaginació comú des de diferents llocs i pràctiques, en els quals els límits es dilueixin. Un espai en el qual la força vulnerable pròpia del nostre temps ens permeti explorar la possibilitat d’una forma diferent de pensar i viatjar cap al poder afectiu del desconegut.Una força vulnerable és un cicle expositiu a cura de Juan Canela amb les artistes Sacchi de Santo, Clàudia Pagès, Eulalia Rovira, Laia Estruch i Alejandra Avilés. Els seus projectes incideixen, fent èmfasi en la pròpia arquitectura i història de La Capella de Sant Roc, a la idea de ritual, celebració, conjur o comunitat. A través de les diferents propostes, el projecte vol obrir un espai d’imaginació comú des de diferents llocs i pràctiques, en els quals els límits es dilueixin. Un espai en el qual la força vulnerable pròpia del nostre temps ens permeti explorar la possibilitat d’una forma diferent de pensar i viatjar cap al poder afectiu del desconegut.
Properes exposicions
Eulalia Rovira 2 març 2019 – 5 de maig 2019
Laia Estruch 18 maig 2019 – 28 juliol 2019
Alejandra Avilés 28 setembre 2019 – 24 novembre 2019
Claudia Pagès: Gleaners/\extracción [Una força vulnerable]
Gleaners><extracción és una instal·lació composta per diferents obres de Claudia Pagès que analitzen dos processos concurrents tant en les seves configuracions contemporànies com històriques: l’espigolar i l’extracció. Mitjançant Notes d’Encants, l’artista crea una sèrie de cartells-notes reunides i recollides de diverses fonts de converses escoltades al voltant dels Encants. Aquest barri de Barcelona, on actualment viu l’artista, hi ha un mercat de segona mà que consisteix en gran part en productes espigolats, i alhora està sotmès a un nou esquema de desenvolupament rampant, provocat pel turisme i l’especulació, que extreu nou valor a l’àrea. A través de diversos canvis de tipus i un procés erràtic de traducció i desplaçament, els cartells presenten un diàleg cacofònic que es manifesta a través de tres veus: la veu de SimoneWeil en el seu llibre l’Enraicement, la veu d’un espigolador fictici que busca material que podria ser valuós per revendre, i una tercera veu que parla sobre temes de llenguatge i usos de la traducció en els processos econòmics tant d’espigolar com d’extracció.
Els cartells s’alineen a les parets custodiant a Sombreo bench, dues escultures-banc que es fan mòbils a través de les seves rodes de plàstic, i que apareixen en un espai central delimitat per dues tanques embolicades (igual que els bancs) en un tipus de plàstic agrícola que es produeix per imitar l’espart i la seva capacitat per proporcionar ombra. I d’espart són Roman Export, diferents objectes que descansen a l’absis, com una petita maleta troley o dos farcells. L’espart és un arbust que creix de forma silvestre a tota la Mediterrània i, en particular, al sud d’Espanya i el nord d’Àfrica, crucial per a la primera expansió romana i colonització de la península Ibèrica quan els romans es van assentar a Cartago, l’actual Múrcia, on l’espart creix abundantment. Aquest element multi ús es va mantenir com una exportació essencial durant un llarg període del s. XX, però va perdre la seva importància i va caure en crisi amb la introducció del plàstic durant la dictadura espanyola. A través d’un esmunyedís joc de paraules, podem lliscar de l’espart a l’esperanto per trobar-nos amb Translational breeze (the breeze of thought). Traduït, repetit i en bucle, com el text dels cartells, aquest ventilador USB projecta una sèrie de textos traduïts des de i cap a l’esperanto, el primer llenguatge artificial destinat a unificar Europa i convertir-se en una llengua franca per a tothom. Com l’espart trenat i les tres veus dels cartells, aquest ventall gira i gira teixint diverses posicions en una, congregant extraccions, col·lectivitats i especulacions passades, presents i futures en un intent per agafar i arrelar allò que ens envolta.
* Aquest text és una adaptació d’un text original de Cory Scozzari escrit en ocasió d’una presentació del treball a Paris International
Una força vulnerable és un cicle expositiu a cura de Juan Canela amb les artistes Sacchi de Santo, Clàudia Pagès, Eulalia Rovira, Laia Estruch i Alejandra Avilés. Els seus projectes incideixen, fent èmfasi en la pròpia arquitectura i història de La Capella de Sant Roc, a la idea de ritual, celebració, conjur o comunitat. A través de les diferents propostes, el projecte vol obrir un espai d’imaginació comú des de diferents llocs i pràctiques, en els quals els límits es dilueixin. Un espai en el qual la força vulnerable pròpia del nostre temps ens permeti explorar la possibilitat d’una forma diferent de pensar i viatjar cap al poder afectiu del desconegut.Una força vulnerable és un cicle expositiu a cura de Juan Canela amb les artistes Sacchi de Santo, Clàudia Pagès, Eulalia Rovira, Laia Estruch i Alejandra Avilés. Els seus projectes incideixen, fent èmfasi en la pròpia arquitectura i història de La Capella de Sant Roc, a la idea de ritual, celebració, conjur o comunitat. A través de les diferents propostes, el projecte vol obrir un espai d’imaginació comú des de diferents llocs i pràctiques, en els quals els límits es dilueixin. Un espai en el qual la força vulnerable pròpia del nostre temps ens permeti explorar la possibilitat d’una forma diferent de pensar i viatjar cap al poder afectiu del desconegut.
Properes exposicions
Eulalia Rovira 2 març 2019 – 5 de maig 2019
Laia Estruch 18 maig 2019 – 28 juliol 2019
Alejandra Avilés 28 setembre 2019 – 24 novembre 2019