Sacchi De Santo: ¿Qué hacen con nuestros huesos? [Una força vulnerable]

Aquest passat mes de setembre la cort suprema de justícia argentina eliminava la personalitat jurídica a sis comunitats mapuches de la província de Rio Negre. Al mateix temps, com en tantes altres territoris, s’intenta desallotjar de les seves terres mil·lenàries al lofliempichunsakamata, una comunitat que segueix resistint davant la infinitat d’embats soferts. Entre aquests es troben el robatori i la profanació de les seves tombes a les mans del comte francès Henry de la Vaulx fa més d’un segle que, després de gaudir de la seva hospitalitat, abandona precipitadament la Patagonia amb un botí de noranta-sis cranis i deu esquelets complets, a més d’un impressionant aixovar compost per centenars de valuosos objectes. La majoria van anar a parar als soterranis del Musée de l’Homme de París, mentre que uns altres van acabar en mans de col·leccionistes privats. Avui, mentre aquells ossos segueixen en els museus europeus, i els seus descendents intenten recuperar-los perquè tornin a descansar on han de fer-ho, les grans companyies petrolieres i els estats intenten repartir-se les seves terres.

“Què fan amb els nostres ossos?” va ser una de les frases que va utilitzar un d’aquells tehuelches mapuches per interpel·lar al comte Henry de la Vaulx en aquella expedició. La seva resposta va ser: “els posaré a França dins d’una bella vitrina, en un gran temple que es diu Museu, on una multitud de visitants vindrà a admirar-los. Estaran molt millor aquí que sota la terra”. Sacchi De Santo rescaten aquella pregunta com a títol d’aquest projecte, que marca l’inici d’una recerca desenvolupada a partir de la profanació i robatori d’aquells cossos de Lonkos maputxe tehuelche, exposats sota els codis de la veritat científica en els museus europeus, i que els porta a realitzar una contra-expedició a París per visitar el Museu de l’Home, la Biblioteca Nacional de França, el Museu de Ciències Naturals, l’Arxiu Nacional, o el Museu QuaiBranly.

En La Capella de Sant Roc, un àudio inunda l’espai amb les veus que narren les raons, desitjos, dificultats i detalls de la contra-expedició, situant-la en els processos històrics colonials i donant-li el protagonisme a aquesta comunicació oral com a element central. Un relat en primera persona, obert, orgànic, personal, en procés; la veu oposada a l’escrit, al fixat, a l’arxivat, al permanent, al relat hegemònic. La veu, que tantes vegades haurà circulat per aquest espai, explica ara la història des del lloc dels profanats. En els murs, diferents elements gràfics i documentals detonen qüestions que fan trontollar les idees preconcebudes sobre el coneixement, la veritat, l’expedició, la conquesta, la preservació, l’exposició, els honors o la inhumació.

En un moment en el qual els drets de diferents pobles indígenes estan més amenaçats que mai pel monstre del neo-extractivismo i l’aparell del lucre, combinats amb els poders dels mals no redimits del passat colonial, cal preguntar-se la importància d’aquells cossos profanats i robats en el desenvolupament del relat colonitzador, i com des de les seves belles vitrines validen una visió del món modern on Europa se sent superior a qualsevol altra manera d’entendre el món. Qué hacen con nuestros huesos? és un intent de retornar al seu territori el que va ser profanat, una cerca de justícia, una insistent pregunta sobre quin subjecte pot ser exposat i qui pot ser l’espectador.

Una força vulnerable és un cicle expositiu a cura de Juan Canela amb les artistes Sacchi de Santo, Clàudia Pagès, Eulalia Rovira, Laia Estruch i Alejandra Avilés. Els seus projectes incideixen, fent èmfasi en la pròpia arquitectura i història de La Capella de Sant Roc, a la idea de ritual, celebració, conjur o comunitat. A través de les diferents propostes, el projecte vol obrir un espai d’imaginació comú des de diferents llocs i pràctiques, en els quals els límits es dilueixin. Un espai en el qual la força vulnerable pròpia del nostre temps ens permeti explorar la possibilitat d’una forma diferent de pensar i viatjar cap al poder afectiu del desconegut.

Properes exposicions

Clàudia Pagès
15 desembre 2018 -17 febrer 2019

Eulalia Rovira
2 març 2019 – 5 de maig 2019

Laia Estruch
18 maig 2019 – 28 juliol 2019

Alejandra Avilés
28 setembre 2019 – 24 novembre 2019

 

Esta entrada fue publicada en 2018-2019, Blog, Exposiciones. Guarda el enlace permanente.Tanto los comentarios como los trackbacks están cerrados.