Pensem per un moment en l’ús original de la Capella de Sant Roc. El ritu, el ritual, la celebració, la litúrgia. Primer la cova, després el temple. El pas del pagà al secular, el pes de la història d’Occident. El ritual rescata la presència lliurant-la al món, reactivant i potenciant la seva capacitat per afectar i ser afectat. El ritual no enforteix davant del buit, ni anestèsia o insensibilitza al dolor, ni tampoc és un procés d’autodescobriment del veritable jo, sinó que assumeix i elabora la crisi de la presència com a principi actiu d’un segon naixement, del desenvolupament de noves formes de vida que incorporen a l’hoste. Un ritual genera un temps i un espai excepcional en què l’atenció i la percepció es transforma, i on no hi ha una sola posició, sinó diferents possibilitats d’acció fluides i intercanviables per als participants.
La modernitat estableix la idea de la reflexió com una cosa que succeeix en la llum, com una cosa clar i brillant, que relega a altres formes de coneixement i estats mentals per a ser percebuts com el seu oposat. Però avui assistim a uns temps de re-articulació de pràctiques col·lectives amb un alt grau de simbolisme que apel·len a l’espiritual o a lo màgic com una necessitat de fer front a la despossessió neoliberal a través de la re-definició de nous vocabularis, imatges i sobretot , gestos que poden succeir en la foscor. També són temps de re-encantar la política, de convergir en un espai comú des de diferents llocs i pràctiques on els límits es dilueixen, es tornen promiscus i porosos. El ritu, com l’art, posa el símbol en contacte amb la realitat. Si pensem en la pràctica artística des de la idea de ritual, les possibilitats d’obertura s’incrementen desbordant la figura de l’espectador, permetent-nos imaginar la transformació del subjecte, o fins i tot la transformació comunal.
Una força vulnerable és un projecte curatorial que reuneix el treball de diferents artistes i col·lectius els projectes incideixen, fent èmfasi en la pròpia arquitectura i història de La Capella de Sant Roc, a la idea de ritual, celebració, conjur o comunitat. A través de les diferents propostes, el projecte vol obrir un espai d’imaginació comú des de diferents llocs i pràctiques, en els quals els límits es dilueixin. Un espai en el qual aquesta força vulnerable pròpia del nostre temps ens permeti explorar la possibilitat d’una forma diferent de pensar i viatjar cap al poder afectiu del desconegut més enllà dels codis establerts.
This entry was posted in 2018-2019, Exhibitions. Bookmark the permalink. Both comments and trackbacks are currently closed.
Una força vulnerable
Pensem per un moment en l’ús original de la Capella de Sant Roc. El ritu, el ritual, la celebració, la litúrgia. Primer la cova, després el temple. El pas del pagà al secular, el pes de la història d’Occident. El ritual rescata la presència lliurant-la al món, reactivant i potenciant la seva capacitat per afectar i ser afectat. El ritual no enforteix davant del buit, ni anestèsia o insensibilitza al dolor, ni tampoc és un procés d’autodescobriment del veritable jo, sinó que assumeix i elabora la crisi de la presència com a principi actiu d’un segon naixement, del desenvolupament de noves formes de vida que incorporen a l’hoste. Un ritual genera un temps i un espai excepcional en què l’atenció i la percepció es transforma, i on no hi ha una sola posició, sinó diferents possibilitats d’acció fluides i intercanviables per als participants.
La modernitat estableix la idea de la reflexió com una cosa que succeeix en la llum, com una cosa clar i brillant, que relega a altres formes de coneixement i estats mentals per a ser percebuts com el seu oposat. Però avui assistim a uns temps de re-articulació de pràctiques col·lectives amb un alt grau de simbolisme que apel·len a l’espiritual o a lo màgic com una necessitat de fer front a la despossessió neoliberal a través de la re-definició de nous vocabularis, imatges i sobretot , gestos que poden succeir en la foscor. També són temps de re-encantar la política, de convergir en un espai comú des de diferents llocs i pràctiques on els límits es dilueixen, es tornen promiscus i porosos. El ritu, com l’art, posa el símbol en contacte amb la realitat. Si pensem en la pràctica artística des de la idea de ritual, les possibilitats d’obertura s’incrementen desbordant la figura de l’espectador, permetent-nos imaginar la transformació del subjecte, o fins i tot la transformació comunal.
Una força vulnerable és un projecte curatorial que reuneix el treball de diferents artistes i col·lectius els projectes incideixen, fent èmfasi en la pròpia arquitectura i història de La Capella de Sant Roc, a la idea de ritual, celebració, conjur o comunitat. A través de les diferents propostes, el projecte vol obrir un espai d’imaginació comú des de diferents llocs i pràctiques, en els quals els límits es dilueixin. Un espai en el qual aquesta força vulnerable pròpia del nostre temps ens permeti explorar la possibilitat d’una forma diferent de pensar i viatjar cap al poder afectiu del desconegut més enllà dels codis establerts.