REGINA DE MIGUEL – We are a plot device

WE ARE A PLOT DEVICE

Regina de Miguel

Inauguració dissabte 15 d’octubre de 2016, 18.30h

Del 15 d’octubre al 17 de desembre de 2016

De la mateixa manera que les sibil·les dels grecs antics contenien i transmetien les informacions ocultes i profecies a través de ritus que els permetien conèixer l’esdevenir, diverses figures femenines han ocupat al llarg de la història l’espai del coneixement heterodox, sovint menystingut però també de vegades temut.

Com una sibil·la contemporània, Regina de Miguel (www.reginademiguel.net) recupera aquestes alteritats i les exposa, mitjançant un treball d’investigació basat en la recerca exhaustiva, intel·lectual, a voltes obsessiva, i que aboca deliberadament a resultats no unívocs, múltiples, com si aquest deixar la porta entreoberta a l’alteritat, a l’obscuritat, a la fonamentada incertesa, fos en realitat la única opció factible.

Amb We are Plot Device, quelcom traduïble com “som un dispositiu de continguts”, Regina de Miguel porta a la Capella de Sant Roc una peça acústica creada junt amb Lucrecia Dalt, músic i productora i produïda pel Museu Nacional Reina Sofia de Madrid. És un clip sonor de 20 minuts que fa avançar en paral·lel de vegades, entrecreuant-se d’altres, tres veus femenines portadores de missatges i tonalitats distintes:  Lamella és la veu de la màquina i l’animal, d’allò indestructible i eternament mutable (allò que “no es destrueix, que insisteix” en paraules de Lacan); Quimera és la veu de la utopia, de l’irrealitzable, de la potència, i Gaiana la teoria feta cos, teoria de Gaia, de les cèl·lules eucariotes que contradiuen el darwinisme i defensen una evolució per simbiosi en comptes de –només- per competència i destrucció (basat en textos de la celebrada i polèmica biòloga Lynn Margulis).

Les tres veus envaeixen sonorament la Capella de Sant Roc, reactivant la mística del cor, de la veu femenina però també superant la dualitat conceptual, endinsant-se en la tríada, en la part intangible i fosca, tenebrosa i sensual.

La instal·lació, que mena a l’escolta activa, es complementa i reforça amb una projecció site-specific, realitzada in situ amb la col·laboració de l’artista i músic Daniel del Río. L’element visual reforça aquest sentir-se còmode en la foscor, aquesta mística del descobrir-nos amb fragilitats, exposats i de l’habitar noves fortaleses. Dèria es tanca amb una peça sonora i visual, sensitiva i conceptual que exigeix l’espectador.

“No puc ser eliminada

encarno l’instint de vida

sóc LÍBIDO”

Aquesta entrada es va publicar en Blog. Bookmark el permalink.Tant els comentaris com els trackbacks estàn tancats.