Marcel Pey transmet a Underworld a la Capella de Sant Roc, l’energia fosca que el caracteritza en cadascuna de les seves poesies, fotografies o objectes artístics. Una energia fosca que no per sinistra és sempre obscura: El genuí univers de Pey assenyala, com sempre, una cosmovisió que es compon de potències: -crim en potència, sexe en potència, mort en potència-, que l’artista apunta i fa aparèixer.
Com en el poema creat especialment per a l’exposició, els elements que ho componen gairebé tota l’obra de Pey formen part d’un repertori molt determinat: pistoles i revòlvers; navalles; cotxes americans brillants a la foscor de la nit; violència, ritmes trepidants; velocitat i persecució. Malenconia i mort.
El Pey poeta –el principal?-, el Pey fílmic i el Pey artista visual conflueixen a la instal·lació que ocupa la sisena Dèria a la Capella de Sant Roc. Underworld com a atmosfera total, com a ambient globalitzant que caracteritza el llenguatge, no només visual, de l’artista i ens fa submergir-nos-hi.
“Dèria” (obsessió i persistència, objectiu i fixació…) i la dicotomia inherent a la seva pròpia definició troben en l’obra de Pey un dels seus majors referents possibles: ens endinsem de forma inevitable en un treball persistent, recurrent i clarament identificable. L’obra de Pey traça una clara línia – nítidament fosca.
Underworld es composa d’una peça fotogràfica, un poema, un neó i un vídeo en loop en dos projectors. La peça fotogràfica que dispara l’escena és fruit d’un procés visual basat en el cut-up (pensem en Burroughs; en les parts per al tot; o en l’apunt insinuat) que Pey realitza a partir de material realitzat al metro de Budapest als anys noranta. Altra vegada assassinat en potència, crim, persecució i velocitat marquen el ritme i to en l’univers de Pey. L’emmarquen el vermell d’un neó, Underworld, el poema a l’absis i els ritmes marcats pel registre audiovisual d’un cotxe que avança veloç en un loop inacabable, que envoltant la sala, només és afectat pel compàs trencat dels seus propis girs en la carretera de la nit.
UNDERWORLD
IMPACTES DE PLUJA I METALL
A CÀMERA LENTA…
EN UN COBRA NEGRE
TRAVESSAT PER BALES DE MERCURI
ENTRE LOGOTIPS ELÈCTRICS
I CIUTATS FANTASMES
MALENCONIA I MORT.
M. PEY, 2016
Aquesta entrada es va publicar en 2015-2016, Blog, Exposicions. Bookmark el permalink.Tant els comentaris com els trackbacks estàn tancats.
Marcel Pey
Marcel Pey transmet a Underworld a la Capella de Sant Roc, l’energia fosca que el caracteritza en cadascuna de les seves poesies, fotografies o objectes artístics. Una energia fosca que no per sinistra és sempre obscura: El genuí univers de Pey assenyala, com sempre, una cosmovisió que es compon de potències: -crim en potència, sexe en potència, mort en potència-, que l’artista apunta i fa aparèixer.
Com en el poema creat especialment per a l’exposició, els elements que ho componen gairebé tot a l’obra de Pey formen part d’un repertori molt determinat: pistoles i revòlvers; navalles; cotxes americans brillants a la foscor de la nit; violència, ritmes trepidants; velocitat i persecució. Malenconia i mort.
El Pey poeta –el principal?-, el Pey fílmic i el Pey artista visual conflueixen a la instal·lació que ocupa la sisena Dèria a la Capella de Sant Roc. Underworld com a atmosfera total, com a ambient globalitzant que caracteritza el llenguatge, no només visual, de l’artista i ens fa submergir-nos-hi.
“Dèria” (obsessió i persistència, objectiu i fixació…) i la dicotomia inherent a la seva pròpia definició troben en l’obra de Pey un dels seus majors referents possibles: ens endinsem de forma inevitable en un treball persistent, recurrent i clarament identificable. L’obra de Pey traça una clara línia – nítidament fosca.
Underworld es composa d’una peça fotogràfica, un poema, un neó i un vídeo en loop en dos projectors. La peça fotogràfica que dispara l’escena és fruit d’un procés visual basat en el cut-up (pensem en Burroughs; en les parts per al tot; o en l’apunt insinuat) que Pey realitza a partir de material realitzat al metro de Budapest als anys noranta. Altra vegada assassinat en potència, crim, persecució i velocitat marquen el ritme i to en l’univers de Pey. L’emmarquen el vermell d’un neó, Underworld, el poema a l’absis i els ritmes marcats pel registre audiovisual d’un cotxe que avança veloç en un loop inacabable, que envoltant la sala, només és afectat pel compàs trencat dels seus propis girs en la carretera de la nit.
UNDERWORLD
IMPACTES DE PLUJA I METALL
A CÀMERA LENTA…
EN UN COBRA NEGRE
TRAVESSAT PER BALES DE MERCURI
ENTRE LOGOTIPS ELÈCTRICS
I CIUTATS FANTASMES
MALENCONIA I MORT.
M. PEY, 2016