Enric Farrés Duran

Le gustaba cenar un exquisito sándwich de jamón con zumo de piña y vodka frío

Inauguració dissabte 16 de maig 2015, 19h

Del 16 de maig al 31 de juliol

Walter Benjamin defensaria en el seu inacabat Llibre dels passatges (1983) -integrat de cites, apunts i retalls aparentment sense un ordre preestablert-, que el valor principal de tot arxiu o col·lecció és l’acumulació. Podríem afegir que, seguit d’aquesta, és l’acte de preservar el que concedeix a l’objecte col·leccionat aquesta rellevància afegida, aquest valor extra.

Amb “Le gustaba cenar un exquisito sándwich de jamón con zumo de piña y vodka frío”, Enric Farrés Duran mostra a la Capella de Sant Roc quasi tots els fragments que composen la seva obsessió més persistent dels últims anys: l’acumulació, arxiu, col·lecció, de tots els paperets, siguin del tipus que siguin, trobats entre les pàgines de llibres usats que passen per les seves mans a “El Siglo”, una llibreria enorme de segona mà on treballa. Així, allò que començà fa anys com una anècdota, quan un paper va arribar a les seves mans provinent de l’interior d’un llibre, interpel·lant-lo des del passat, com un intrús temporal, va desencadenar una mania que es perllongarà fins l’actualitat i que encara continua.

La col·lecció de “los papeles del Siglo” arriba ara a més de 2.500 papers, punts, retalls, estrips, etc., i segueix creixent, acumulant tot tipus de continguts i dimensions: conté receptes, fotografies, declaracions d’amor, cartes, llistats… Aquesta disparitat s’ha transmès també a la  disposició a la Capella de Sant Roc, que busca precisament fer-se partícip d’aquesta inconnexió, mostrar aquests petis bocins de món sense jerarquies, de forma horitzontal, policèntrica, heterogènia. La col·lecció de Farrés Duran no respon a cap pre-classificació determinada, i així, ignorant qualsevol “principi de procedència”, adjudicant a tots els seus fragments el mateix valor de partida és com es mostra.

Lliure d’associacions predeterminades, les interpretacions es multipliquen exponencialment. Els papers, per separat, mostren a la vegada històries que vénen del passat però que tenen molt futur, trossets de món inconnexos, records, fins i tot bromes per a l’espectador, diversions temporals i potencials narratives. Però potser és en la reflexió entorn les seves múltiples possibilitats de recombinació on es trobi, de forma més clara, la invitació a jugar a l’infinit.

“Qualsevol passió limita amb el caòtic, però la passió del col·leccionista s’assembla al caos dels records. (…) Per a un col·leccionista de veritat, el rerefons d’un objecte s’afegeix a una enciclopèdia màgica, la quinta essència de la qual és el destí d’aquest objecte”. W. Benjamin

Aquesta entrada es va publicar en 2015-2016, Blog, Exposicions. Bookmark el permalink.Tant els comentaris com els trackbacks estàn tancats.
  • Tags