Quim Packard


Com perdre’s a Alaska
Del 27 de setembre al 8 de novembre
Inauguració 27 de setembre a partir de les 18h
Dins el cicle Pertorbaciones comissariat per Jordi Antas

De la mateixa manera que un Museu de Zoologia o una Cambra de Meravelles designava i organitzava, catalogava i col·leccionava multitud d’objectes rars i estranys provinents de llocs llunyans de l’època de les grans exploracions i descobriments (s. XVI-XVII), s’obria també una reflexió pel que fa als processos històrics vinculats a la construcció de la noció d’allò salvatge i la relació entre la fascinació i l’objecte d’estudi del món animal. Una actitud desafiadora a mig camí entre la representació de la institució il·lustrada i la segregació entre l’àmbit del que és humà, el progrés i el respecte per la naturalesa; és a dir, una intensitat centrada en l’objecte d’estudi, ja sigui obra d’art o l’observació d’un animal.

A partir d’aquestes premisses, Com perdre’s a Alaska esdevé un fragment d’una investigació de llarg recorregut que, a manera de línia vital, Quim Packard (Reus, 1982) desenvolupa de forma utòpica i amb mentalitat lúdica. Una anàlisi exhaustiva centrada en dues constants bàsiques del seu treball: en primer lloc, l’exploració sobre aspectes fonamentals entre les diferents fases històriques de la museologia (parcs zoològics, museus de zoologia, centres d’estudis de zoologia, museus d’art..) i sobre dinàmiques d’ús i funcions d’aquestes institucions i, en segon lloc, els interessos neoruralistes i neofolks dels darrers temps i dels actuals. Una dialèctica que, mitjançant l’exaltació de l’exotisme i de la vitalitat -a partir de la participació d’un rèptil com a eix central de l’exposició- i una banda sonora produïda per a l’ocasió, a càrrec dels artistes Eulàlia Rovira i Adrian Schindler, aborda posicions qüestionables i difuses sobre la mirada utòpica d’aquestes organitzacions mitjançant  un mapa poc convencional i delirant d’escultures de caire romàntic i naturista que porten a qüestionar el terreny polític de l’espai expositiu en si mateix.

D’aquesta manera, i partint del que representa -no només en l’imaginari col·lectiu, sinó també en l’històric, popular i simbòlic- perdre’s a Alaska  (aïllament, model de natura, puresa, fantasia, utopia de natura perfecta, mite…), Packard desgloça un relat pròxim a la idea de construcció d’un museu utòpic i fictici, entre contínues irregularitats i alteracions, que genera un exercici postromàntic amb clars referents de les idees progressistes de la dècada dels seixanta pròximes a l’ideal d’aïllament dels moviments socials autogestionats, com són els casos de “Lebensreform” i la colònia “Monte Verità”, o els anarquistes naturalistes (un dels impulsors dels quals va ser, casualment, de la ciutat de Reus), la natura com a refugi, el grunge i la música pop i la manca de control entesa com un distanciament voluntari de la civilització i del capitalisme corporativista.

En definitiva, Com perdre’s a Alaska, més que una recreació d’una visita guiada a una d’aquestes institucions que hem esmentat, és un recorregut alquímic entre realitat i ficció, a partir d’una ramificació de coneixements que divaguen entre l’antropologia, la filosofia o l’ecologia.

Aquesta entrada es va publicar en 2013-2014, Exposicions. Bookmark el permalink.Tant els comentaris com els trackbacks estàn tancats.